ANTONIO VEGA
Antonio Vega va escriure algunes de les pàgines més glorioses i memorables de la música espanyola dels anys 80 al capdavant de Nacha Pop. Seva és la inoblidable melodia de “Chica de ayer”, un dels himnes més recordats d’aquella època d’il·lusions, innocència i pop de l’anomenada “nueva ola”. El grup es va separar en el 88, i a partir d’aquí Antonio Vega va començar una carrera en solitari que ha anat de l’èxit gairebé immediat amb “El sitio de mi recreo”, en el 91, als llargs espais de temps en què molts s’apressaven a donar-lo per acabat o per desaparegut. Però el ben cert és que “Aquest noi trist i solitari” (com ho descrivien en el tribut que li van dedicar en el 93 artistes com Gabinete Caligari, Alaska, Mamà o Los secretos, entre altres) no se n’ha anat mai prou lluny com perquè l’oblidem. I menys a Mallorca, on va venir a enregistrar “Anatomia de una ola” en el 98, amb Joan Bibiloni a la producció.
A punt de complir cinquanta anys, el cantant i guitarrista més fràgil i misteriós del pop espanyol torna a l’illa el 7 d’abril (acompanyat del seu deixeble Chema Vargas en el Teatre de Lloseta) presentant les cançons que componen “3000 Noches con Marga”, el disc que va editar el 2005 com a homenatge a la què va ser la seva companya durant els últims anys, i que va morir el febrer de 2004. En aquest disc nostàlgic i inevitablement tenyit de tristesa, Antonio Vega exorcitza el dolor i la pèrdua en nou cançons esplèndidament arreglades, que li han valgut una nominació al premi a la Millor Producció en els Premis de la Música de 2006. Nou cançons en què el cantant i compositor ha tocat a més a més la majoria dels instruments (teclats, guitarres i baixos) aportant suaus tocs experimentals a la seva coneguda recepta de melodies atemporals i lletres cuidades fins al més mínim detall.