YURI KOZYREV
Rusia, 1963
Nascut a Rússia el 1963, va començar la seva carrera professional com a fotògraf el 1986 i des de llavors ha retratat amb la seva càmera tots els principals conflictes i guerres de l’antiga URSS (Abkhazia, Moldàvia, Nagornyi, Karabakh, Tadjkistan i les dues guerres a Txetxènia). Kozyrev és un dels pocs fotògrafs russos que treballaven des del costat de l’Exèrcit Roig a Txetxènia sense amagar la seva simpatia pels “rebels” txetxens.
Va ser un dels primers fotoperiodistes en cobrir l’operació antiterrorista a Afganistan. Durant els últims quatre anys i mig ha viscut a Iraq, treballant per a la revista Time. Ha guanyat en dues ocasions el World Press Photo, així com nombrosos premis a Rússia, l’ICP Infinity Award i el premi Olivier Rebbot.
L’OCUPACIÓ D’IRAQ (Occupation of Iraq)
Vaig arribar a aquesta guerra amb una idea més o menys clara de recollir amb la meva fotografia la lluita entre el bé i el mal. Desafortunadament l’esbós d’aquesta noble tasca començà a corroirse des d’un primer moment, ja que no vaig tenir l’honor de conduir un tanc Abrams o de volar en la cabina d’un miraculós reactor de combat. Vaig estar allí quan aquest tanc i aquest reactor van llançar les seves bombes, coets i trets. Em vaig moure de ruïna en ruïna, des d’una tragèdia humana fins a una altra i la visió del gloriós bé vencent a l’atroç mal es feia més i més borrosa fins que va desaparèixer per complet com un miratge al desert.
Aquí estic, quatre anys després, quatre anys de guerra però segueixo sense tenir una noció de com el bé hauria de combatre el mal. La meva visió instintiva em diu ara que la guerra és un instrument tan abrupte i brutal per combatre el mal que aquells que la practiquen es converteixen, la majoria de les vegades, en part del seu costat obscur, i els motius originals ja no tenen sentit després d’un temps ja que matar no et fa millor ni tan sols quan estàs convençut que estàs matant als dolents. Vaig disparar cents, si no milers de flaixos sobre la misèria humana, la pèrdua, la tragèdia i la mort, però segueixo sense entendre el paper del bé i la raó d’aquesta guerra. Ni tan sols puc afirmar que sigui el bé lluitant contra el mal.
Quan mir la pantalla del meu portàtil a la fi del dia, l’únic que veig és el mal lluitant contra el mal en un combat mortal on la víctima principal és el bé.