Skip to Content
Event Image
Horaris
Portes:
Concert: Inici:

Carlos Sarduy Trio

L’Havana també mira cap a la Mediterrània. 

A vegades un canvia d’illa sense deixar de dur amb ell la primera.  

Carlos Sarduy va néixer a l’Havana i fa anys que viu a Formentera. Entre una illa i l’altra hi cap bona part de la història d’un músic que mai no ha entès les arrels com un lloc on tornar, sinó com un punt des d’on continuar avançant.

Trompetista, pianista, percussionista i compositor, Sarduy té un d’aquells sons que es reconeixen abans fins i tot de mirar el programa. Hi ha alguna cosa profundament cubana en la seva manera d’entendre el ritme, però la seva música fa molt de temps que viatja: jazz contemporani, tradició afrocubana, flamenc, funk i soul apareixen i desapareixen dins un llenguatge que ha compartit amb artistes com Chucho Valdés, Bebo Valdés, Steve Coleman, David Murray, Esperanza Spalding, Buika, Mariza o Ojos de Brujo. 

La seva trajectòria inclou, a més, enregistraments distingits amb un Grammy i dos Latin Grammy.

Aquesta vegada arriba a Alternatilla en format de trio, acompanyat per dos músics amb qui ja existeix una complicitat real: Aaron Puente al contrabaix i Alain Ladrón a la bateria. Tots tres varen néixer a Cuba i també han anat construint part del seu present musical a les Pitiüses. Puente i Ladrón comparteixen nombrosos projectes i escenaris amb Sarduy, de manera que aquí no parlam de tres músics reunits per a l’ocasió, sinó d’una conversa que ve de lluny.

I el format importa. Sense més instruments al voltant, cada gest queda al descobert. El contrabaix sosté i empeny; la bateria obre espais, provoca, respon; i Sarduy pot passar de la trompeta al piano i canviar amb això, de sobte, tota l’arquitectura del trio.

Tres músics. Molt d’espai. I cap necessitat d’omplir-lo perquè sí.  

Potser per això aquesta formació permet escoltar especialment bé allò que fa tan reconeixible la música de Carlos Sarduy: la melodia i el ritme parlant constantment entre ells, l’Havana apareixent sense convertir-se mai en nostàlgia, i el jazz entès com un lloc on la memòria pot continuar movent-se.

Perquè les arrels no sempre fermen. A vegades també serveixen per viatjar.


ORGANITZA:
COMPROMESOS AMB:
AMB EL PATROCINI:
AMB LA COLABORACIÓ: