El jazz travessa l’Atlàntic i torna amb compàs 

Hi ha viatges que canvien la manera de tocar. El de Marc Miralta a Nova York en va ser un.

Bateria, compositor i un dels músics de jazz de l’Estat amb més trajectòria internacional, Miralta va viure durant anys en una ciutat on les músiques semblen trobar-se fins i tot abans d’haver estat presentades. D’aquella experiència va néixer l’any 2000 New York Flamenco Reunion, un projecte que ja aleshores estenia un pont entre dos llenguatges amb una enorme capacitat per al risc: el jazz i el flamenc.

Però això no va de posar el jazz a una banda i el flamenc a l’altra. Va d’entendre què comparteixen: el pols, la improvisació, el vertigen, l’escolta, aquella fracció de segon en què un músic llança una idea i un altre decideix què en fa.

Per al seu pas per Alternatilla, Miralta reuneix a Muro una banda formidable: Santi de la Rubia al saxo tenor, Xavi Torres al piano, Miquel Álvarez al contrabaix i Bandolero a la percussió, amb el mateix Marc Miralta a la bateria.

Cinc músics per a una música que coneix molt bé les seves arrels, però que no té cap intenció de quedar quieta.

Hi ha flamenc. Hi ha jazz. Hi ha Nova York. Hi ha Mediterrani.

I, sobretot, hi ha cinc músics conversant en present.

El 28 de novembre, el Teatre de Muro es converteix en el punt exacte on tots aquests camins es creuen.