MANTA RAY
Artista convidat: The Magnetic Band
Manta Ray és un nom intocable en el rock espanyol. Han estat favorits de la crítica i de gran part del públic de filiació independent o alternativa des dels seus començaments, des que van tenir la feliç idea de col·laborar amb Javier Corcobado tot just editar el seu disc de debut, iniciant així una sèrie de col·laboracions estel·lars que els van portar després a compartir discos i gires conjuntes amb els francesos Diabologum o els murcians Schwarz. Els ensenyaments i la coherent evolució propiciada per aquestes col·laboracions van fer que poc quedi ja en la seva música del romanticisme dels seus inicis (queda alguna cosa d’aquest grup que feia versions de Chris Isaak i va dedicar una cançó a Adamo?).
Els Manta Ray del segle XXI aposten més pels ritmes marcials i matemàtics, les estructures arquitectòniques i geomètriques que s’eleven a base de decibels en el que ells anomenen “Torres de Electricidad”. Així s’anomena el seu nou disc, enregistrat en directe i que promet grans moments en la gira que estan a punt de començar, i que els portarà fins al Teatre de Lloseta el 29 d’abril: “fins que no comencem no et puc dir al cent per cent com seran els concerts. Hem preparat un repertori d’unes trenta cançons i intentarem variar-ho el més possible, amb la qual cosa potser un concert d’un dia no sigui exactament igual que el d’un altre”. El nou disc continua el camí obert amb “Estratexa”, el seu disc anterior: un camí més cru i visceral, compromès i, segons confirma Nacho Álvarez (baixista), “continuista, almenys en la forma. En canvi en els fons, realment és un disc molt íntim, que parla de desenganys, de records de la infància i de fugides irremeiables cap endavant”.
El fugir cap endavant de Manta Ray es tradueix en imponents cançons que neixen de la improvisació, però -puntualitza Nacho- “no podem parlar d’una improvisació formal com es pot entendre des del jazz, perquè realment no som músics capacitats per a això. Normalment partim d’una petita mostra, que pot ser una línia de baix o un ritme de bateria, i a partir d’aquí anem vestint la cançó fins que creiem que està més o menys en condicions de ser immortaliltzada en un disc. Després hi ha temes en què no ens atrevim a ficar-hi més la mà, i altres que en canvi estan contínuament en un procés de canvi. Per a mi aquests últims són els millors, crec que són realment les cançons les que ens dominen a nosaltres, i això et fa sentir una mica menys “culpable” del monstre que has creat”.
THE MAGNETIC BAND
The Magnetic Band és un grup de Mallorca. Nacho (guitarres,veu i teclats), Soli (baix), Joan (bateria), Xisco (teclats i guitarra), Agatha (teclats). Les seves produccions estan molt cuidades i plenes d'originalitat. El seu so està compost de múltiples influències, però a la vegada manté un aspecte molt personal, pel que resulta difícil clasificar-lo dins un gènere o estil determinat.
Les seves cançons estan plenes de matisos i textures i comprenen la música com una base d'armonies en la que tots els sons se conjunten. Sens dubte The Magnetic Band ha arribat a la maduresa insòlita dins la seva juventud com a grup, formant així una de les bandes a tenir en compte tant dins el panorama nacional com internacional.