Simone Felice

El novaiorquès Simone Felice s’ha convertit en molt poc de temps en un dels personatges claus del so americana. I ho ha fet per partida doble. Primer, com a motor -vocalista, bateria, guitarrista- de la banda familiar The Felice Brothers, que ha sorprès a propis i estranys amb un so que aconsegueix més i millor que ningú en aquest caire del negoci transmetre la mateixa naturalitat que The Band.

Però just quan The Felice Brothers van rebre l’aplaudiment general, Simone va decidir canviar aquest vaixell per un segon, més personal si és possible. El va anomenar The Duke & The King i amb el seu disc de debut s’ha erigit en unes de les sorpreses més emocionants de l’any.

Música profundament personal, amb malenconia somiadora i arranjaments subtils, molt ben acollida per la crítica. Un country-soul que es mou per paratges que connecten la Califòrnia trobadora dels 70 amb els compositors sense arestes de la Costa Est nord-americana. Entre Cat Stevens i Jim Croce.

Ara es presenta en solitari, cercant que la partida doble del seu triomf es converteixi en triple. Sobrat de carisma i energia escèniques per aconseguir-ho, no trobarà a faltar la companyia d’un grup. Ell és tot un ‘one man band’ i vol que se sàpiga.

“The best of this year and beyond” (Rolling Stone)

“Spellbinding” (Alan Jones, editor of Uncut)

“Shows the power of music to lift your spirits and make your heart full. Absolutely fantastic” (BBC Radio)

simonefelice.com – www.myspace.com/simonefelice