Skip to Content
Registre TANCAT
Event Image
Horaris
Inici:

BART DAVENPORT & BISCUIT

Torna a la càrrega el cicle “We Used To Party”. Ja saps, aquest en què algú versiona un gran disc que no és seu. Base (els intèrprets) per alçada (l'àlbum elegit) = interès multiplicat per dos. Les anteriors edicions demostren que així és: recordau a Giant Sand fent seu a Johnny Cash o a Chuck Prophet ficant-se a la pell de The Clash. Segur que vàreu llegir sobre això i bones coses.

En el cas que ens ocupa anem una mica més enllà, perquè la base és doble: Bart Davenport i Biscuit. El primer, un dels californians que millor ha representat en el que portem de segle l'esperit d'aquesta West Coast de la que procedeix i de la que es va amarar ja de ben petit, quan als vuit anys va aprendre a tocar la guitarra mentre devorava la col·lecció de vinil dels seus pares, uns hippys d'aquells. Posseeix l'encant d'una altra època, una elegància retro inherent, com si de “Mad Men” pogués fer-se una versió pop amb Jonathan Richman en el paper principal. Ell serà el solista i la banda, Biscuit, barcelonins de Vilanova i la Geltrú, dels qui es diu que possiblement siguin la millor banda de rock'n'roll espanyola i no s'està exagerant gens. Hi haurà altres grups candidats a aquest títol, però amb ells, Biscuit, sempre caldrà contar per a aquest premi. Van néixer el 1993 perquè volien deixar de ser un grup de garatge com la formació d'on venien, Blue Bus, i pretenien perseguir la melodia i el pop. El seu debut de 1997, “Lunch Music”, així ho va confirmar. No sols tenen una bona col·lecció d'influències (The Who, Redd Kross, The Byrds, MC5...), sinó que saben transmetre això amb passió i fúria, sense estar influenciats per les modes.

Davenport i Biscuit han elegit unir forces per versionar “Sound Affects”, de The Jam, un clàssic, d'aquests treballs pels que no passa el temps, que segueixen aquí, a dalt.

Si el grup comandat per Paul Weller (d'actualitat ara per la publicació del seu nou disc, “Sonik Kicks”, el març) va ser quelcom així com els Kinks dels 80, el citat disc va significar el seu... “Revolver” (ho sabem, és dels Beatles, però a això sona). Un “back to basics”, directe, només abstracte en les lletres, amb psicodèlia però sense excessos, ple de pop infecciós, com és el cas de “That's Entertainment” i “Man In The Corner Shop”. Dues bases per aquesta altura = molt interès, siguis mod o no, t'agradi el pop britànic o el californià.

 

“Bart Davenport pertenece a una santísima trinidad de singer-songwriters de alma pop que completan Josh Rouse y Ron Sexsmith” - Mondosonoro

“Tan grandes como humildes, los de Vilanova edificaron un suduroso repertorio en base a su impecable dominio de pop, soul, rock y psicodelia, coronándolo con su sensacional versión de Redd Kross. (...) si los Meows son la flor del rock hecho en Catalunya, Biscuit son la nata” - Ruta 66

Sobre 'Sound Affects':

“El mejor disco de The Jam” - Paul Weller

“Esencial” - BBC

ORGANITZA: