Paco Loco Trio + Son & The Holy Ghosts

Paco Loco Trio

Un trio que no són 3, en directe són 6: Paco Loco (guitarra i veu), Patrick (piano i cors), Pedro Perles (baix, guitarra i cors), Esteban Perles (bateria i cors), Rafa Gas (també bateria), Chuchi Cabral (baix i cors).

Fibroses cançons on Paco Boig destapa més i millor que mai la seva porosa i lúcida visió del rock. Un recorregut emotiu i penetrant, tan immediat com suggeridor, solcat per rastres de grans com Neil Young, Bob Mould i, òbviament, Lou Reed. 

Diu un amic (Joaquín Pascual – Surfin’ Bichos, Mercromina, Travolta) en el full promocional: “No n’estic segur, però crec que les cançons de Paco Loco Trio només es poden entendre des d’una òptica musical màxima i extrema. Són com tot en u, com tot JA! Jo sempre intent riure’m d’ell dient-li que això de l’indie nacional és culpa seva, un invent de la seva sinistra factoria de Gijón, però ell me la dóna a mi, i ara l’armarà un altre cop amb aquesta espècie de música tridimensional…”

“…Paco no escriu cançons, les escup o les expulsa a través dels seus múltiples porus i orificis corporals de forma espontània i antireflexiva… Encara que no ho vulgui reconèixer és un tipus sensible, i entre la impressionant instrumentació d’aquestes cançons i el maremàgnum de guitarres, bateries, baixos i pianos s’amaga un deliciós conte infantil, quotidià, emocionant i més pròxim del que sembla a simple vista…”
 

SON & THE HOLY GHOSTS

Son & The Holy Ghosts són Joan Grimalt (guitarres), Guillem Mesquida (guitarra i veu), Xesc Carbonell (guitarres), Josep Verdera (bateria), Dani Pi (baix) i Jordi Vidal (teclats).

“Amb tota seguretat la banda mallorquina Son And The Holy Ghosts donarà molt que parlar en temps no gaire llunyans (,,,) cançons de gran càrrega emocional. Històries properes, exposades amb tanta claredat com convenciment. Una proposta ben treballada des de la serietat musical i instrumental digna de qualsevol oïda refinada i exigent. Seriosament, no se’l perdin.” (Ferran Pereyra)

“Talent evident i ambició conseqüent (…) un nou grup amb volença pel ‘pop’ sentit però no embafós, el ‘rock’ macerat però no excessivament enrevessat, el ‘folk’ ferit però no sobreactuat. (…) L’ambició, si s’arrebossa de talent, dóna fantàstics resultats. D’ambdós elements, em sembla que aquesta banda en va suficientment dotada.” (Víctor M. Conejo)